La restauració del mobiliari del Cau Ferrat encara la recta final
dimarts 15 octubre 2013
El taller de restauració de mobles del fons del Cau Ferrat enllesteix els treballs que permetran recuperar una vintena de peces que formen part de la col·lecció de Santiago Rusiñol i que s’exhibeixen de forma permanent al públic. Els treballs, que van començar el passat mes de gener, s’han dut a terme durant aquests deu mesos a la Sala Vaixells del Palau de Maricel. Ara, aquests entren en la seva recta final i els darrers acabats es faran a les instal·lacions de l’Institut de Conservació i Restauració Aplicada al Moble (ICRAM), a Barcelona.
El taller és una iniciativa dels Museus de Sitges i el mateix ICRAM, amb l’objectiu de restaurar el mobiliari del Cau Ferrat aprofitant les obres de reforma del museu. L’actuació està dirigida pel director d’ICRAM, Marc Fabra, amb la supervisió de la Cap de conservació dels Museus de Sitges, Anna Llanes, i del Cap de restauració, Pep Pascual. Els treballs han estat realitzats per una desena d’alumnes que s’han encarregat de les tasques de recuperació integral de les peces. El procés de restauració finalitzarà durant les properes setmanes i haurà permès la recuperació d’una vintena d’obres.
Les feines dutes terme a la Sala Vaixells s’han fet en unes condicions adaptades a les exigències de restauració: una humitat relativa constant del 55-60% i una temperatura no superior als 27ºC. El fet que s’utilitzin substàncies químiques per al tractament de les respectives peces ha obligat a seguir uns estrictes protocols de seguretat.
Entre el mobiliari que forma part del programa de restauració hi ha una caixa de fusta de noguera del segle XV, un rellotge de caixa alta del tombant dels segles XIX-XX, un tamboret amb més de cent anys d’antiguitat, dos aparadors amb arcs gòtics i una altra caixa amb escut del Papa Pius II.
Les obres que són objecte d’aquest procés de restauració presentaven patologies derivades dels efectes de l’impacte de la llum, la falta de climatització i la proximitat a un ambient salí que antigament havien afectat al Cau Ferrat. Aquesta problemàtica, però, serà solucionada amb la reforma que s’està duent a terme actualment a l’edifici, que contempla la implantació de tots els sistemes necessaris per a una correcta conservació de les col·leccions: climatització, (control de temperatura i humitat relativa), control lumínic i estanqueïtat de l’edifici.
El procés de recuperació de les obres del mobiliari va començar amb la desinfecció i la neteja de les peces. Posteriorment, es va continuar amb l’aplicació de treballs i tractaments individualitzats segons les característiques i tipologies de cada peça (massillats, vernissos, ceres,...). Les peces de mobiliari que han estat objecte d’aquest programa són les que ocupen espais tan emblemàtics com el Vestíbul, la Sala del Brollador, el Dormitori, el Despatx i el Gran Saló, on tornaran amb la reobertura del museu.
Per dur a terme la restauració, el responsable d’ICRAM ha realitzat un estudi tècnic previ sobre els materials i la seva evolució històrica. Segons Marc Fabra, director d’ICRAM i co-coordinador del curs, el benefici d’aquesta activitat és “mutu”, ja que els alumnes milloren la seva tècnica fora del taller i el museu pot gaudir dels beneficis d’aquest procés de restauració. Al finalitzar els treballs, els alumnes rebran una certificació que acrediti la feina feta durant aquests mesos a Sitges.
En paral·lel a totes aquestes actuacions, deu peces del mobiliari del Cau Ferrat estan sent restaurades per diferents tallers, donat que es tracta d’obres que requereixen una intervenció amb tècniques més complexes i especialitzades, com són els treballs d’ebenisteria i marqueteria.
El taller és una iniciativa dels Museus de Sitges i el mateix ICRAM, amb l’objectiu de restaurar el mobiliari del Cau Ferrat aprofitant les obres de reforma del museu. L’actuació està dirigida pel director d’ICRAM, Marc Fabra, amb la supervisió de la Cap de conservació dels Museus de Sitges, Anna Llanes, i del Cap de restauració, Pep Pascual. Els treballs han estat realitzats per una desena d’alumnes que s’han encarregat de les tasques de recuperació integral de les peces. El procés de restauració finalitzarà durant les properes setmanes i haurà permès la recuperació d’una vintena d’obres.
Les feines dutes terme a la Sala Vaixells s’han fet en unes condicions adaptades a les exigències de restauració: una humitat relativa constant del 55-60% i una temperatura no superior als 27ºC. El fet que s’utilitzin substàncies químiques per al tractament de les respectives peces ha obligat a seguir uns estrictes protocols de seguretat.
Entre el mobiliari que forma part del programa de restauració hi ha una caixa de fusta de noguera del segle XV, un rellotge de caixa alta del tombant dels segles XIX-XX, un tamboret amb més de cent anys d’antiguitat, dos aparadors amb arcs gòtics i una altra caixa amb escut del Papa Pius II.
Les obres que són objecte d’aquest procés de restauració presentaven patologies derivades dels efectes de l’impacte de la llum, la falta de climatització i la proximitat a un ambient salí que antigament havien afectat al Cau Ferrat. Aquesta problemàtica, però, serà solucionada amb la reforma que s’està duent a terme actualment a l’edifici, que contempla la implantació de tots els sistemes necessaris per a una correcta conservació de les col·leccions: climatització, (control de temperatura i humitat relativa), control lumínic i estanqueïtat de l’edifici.
El procés de recuperació de les obres del mobiliari va començar amb la desinfecció i la neteja de les peces. Posteriorment, es va continuar amb l’aplicació de treballs i tractaments individualitzats segons les característiques i tipologies de cada peça (massillats, vernissos, ceres,...). Les peces de mobiliari que han estat objecte d’aquest programa són les que ocupen espais tan emblemàtics com el Vestíbul, la Sala del Brollador, el Dormitori, el Despatx i el Gran Saló, on tornaran amb la reobertura del museu.
Per dur a terme la restauració, el responsable d’ICRAM ha realitzat un estudi tècnic previ sobre els materials i la seva evolució històrica. Segons Marc Fabra, director d’ICRAM i co-coordinador del curs, el benefici d’aquesta activitat és “mutu”, ja que els alumnes milloren la seva tècnica fora del taller i el museu pot gaudir dels beneficis d’aquest procés de restauració. Al finalitzar els treballs, els alumnes rebran una certificació que acrediti la feina feta durant aquests mesos a Sitges.
En paral·lel a totes aquestes actuacions, deu peces del mobiliari del Cau Ferrat estan sent restaurades per diferents tallers, donat que es tracta d’obres que requereixen una intervenció amb tècniques més complexes i especialitzades, com són els treballs d’ebenisteria i marqueteria.