Els fons arqueològics de Sitges es recopilaran i exposaran en una mostra permanent
dimarts 1 octubre 2013
Museus de Sitges ha encarregat a l’arqueòleg Joan Garcia-Targa que estudiï i recopili els fons patrimonials d’origen sitgetà que actualment estan dispersats per diversos museus i dipòsits arqueològics de Catalunya. L’objectiu és ampliar la informació existent i preparar una exposició permanent en la qual s’hi mostrin diversos tipus de materials que testimoniïn els fonaments històrics de Sitges.
La recerca, conservació i difusió del patrimoni arqueològic de Sitges s’ha intensificat en els últims anys arran de les obres de rehabilitació dels Museus de Sitges. L’últim exemple és l’obertura d’una rasa al carrer Fonollar per fer arribar les escomeses de serveis a tots els edificis reformats, que ha permès detectar i documentar les poques restes arqueològiques que es conserven entre el paviment actual i la roca calcària sobre la qual s’assenta el nucli antic de la vila. La primera fase dels treballs ha estat supervisada pel mateix Garcia-Targa, mentre que els cinquanta metres que manquen per excavar estan sent controlats per Pere Izquierdo, arqueòleg i tècnic de projectes del Consorci del Patrimoni de Sitges.
Les troballes realitzades fins ara confirmen que Sitges té un passat que es remunta ininterrompudament a l’època ibèrica, força anterior a l’arribada dels romans. Fins ara, això tan sols es podia afirmar gràcies a les sitges aparegudes a l’Arxiu Municipal (1988) i a l’Ajuntament (2001-2002), i a algunes troballes de ceràmica. Ara, per primer cop, també s’ha constatat a partir de construccions d’una certa entitat.
Precisament, l’última descoberta és la d’unes possibles restes de sitges antigues cavades a la roca, que s’han localitzat sota el mar, just el davant del baluard de la Torreta. Els primers indicis apunten que es tractaria d’instal·lacions que originalment eren en terra ferma però que, amb el pas dels anys, han quedat submergides dins l’aigua. Això es podria ser conseqüència de la pujada que ha experimentat el nivell marí des de la protohistòria, als moviments tectònics i de subsidència, o a una caiguda d’una cornisa de roca sencera.
Sigui la causa que sigui, les troballes dels darrers anys mantenen més oberta que mai la possibilitat que Sitges sigui l’hereva de l’antiga Subur. Una consideració habitual, però encara no fonamentada a nivell arqueològic. L’única constància que es té a dia d’avui és que Subur era una població catalana d’època romana situada entre Barcino i Tarraco.
La recerca, conservació i difusió del patrimoni arqueològic de Sitges s’ha intensificat en els últims anys arran de les obres de rehabilitació dels Museus de Sitges. L’últim exemple és l’obertura d’una rasa al carrer Fonollar per fer arribar les escomeses de serveis a tots els edificis reformats, que ha permès detectar i documentar les poques restes arqueològiques que es conserven entre el paviment actual i la roca calcària sobre la qual s’assenta el nucli antic de la vila. La primera fase dels treballs ha estat supervisada pel mateix Garcia-Targa, mentre que els cinquanta metres que manquen per excavar estan sent controlats per Pere Izquierdo, arqueòleg i tècnic de projectes del Consorci del Patrimoni de Sitges.
Les troballes realitzades fins ara confirmen que Sitges té un passat que es remunta ininterrompudament a l’època ibèrica, força anterior a l’arribada dels romans. Fins ara, això tan sols es podia afirmar gràcies a les sitges aparegudes a l’Arxiu Municipal (1988) i a l’Ajuntament (2001-2002), i a algunes troballes de ceràmica. Ara, per primer cop, també s’ha constatat a partir de construccions d’una certa entitat.
Precisament, l’última descoberta és la d’unes possibles restes de sitges antigues cavades a la roca, que s’han localitzat sota el mar, just el davant del baluard de la Torreta. Els primers indicis apunten que es tractaria d’instal·lacions que originalment eren en terra ferma però que, amb el pas dels anys, han quedat submergides dins l’aigua. Això es podria ser conseqüència de la pujada que ha experimentat el nivell marí des de la protohistòria, als moviments tectònics i de subsidència, o a una caiguda d’una cornisa de roca sencera.
Sigui la causa que sigui, les troballes dels darrers anys mantenen més oberta que mai la possibilitat que Sitges sigui l’hereva de l’antiga Subur. Una consideració habitual, però encara no fonamentada a nivell arqueològic. L’única constància que es té a dia d’avui és que Subur era una població catalana d’època romana situada entre Barcino i Tarraco.