El Cau Ferrat tornarà a ser el Temple del Modernisme
dimecres 27 març 2013
La reobertura del Cau Ferrat, el quart trimestre de 2013, estarà acompanyat d’un projecte museogràfic, que aporta unitat, dimensió i projecció a les importants col·leccions que reuneix. El Consell General del Consorci del Patrimoni de Sitges, reunit la setmana passada, va validar el Programa de treball impulsat per la direcció dels museus de Sitges, que inclou la dotació al Cau Ferrat d’un projecte museogràfic, reforça la funció cultural i social dels tres museus sitgetans i els hi aporta el prestigi institucional i patrimonial que es mereixen. El Museu Maricel, per la seva part, manté el seu full de ruta i tornarà a obrir, segons les previsions, el 2014, ja plenament reformat.
Criteris de conservació Les línies de treball del Consorci per a aquest 2013 tenen com a eix central la reobertura del Cau Ferrat reformat, sota els criteris de conservació arquitectònica i patrimonial aprovats per l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona i que corregien el projecte inicial amb l’eliminació de la passera arran de mar que modificava la façana marítima; redisseny de les obertures de Can Rocamora; supressió de la tarima que alterava els nivells de terra del Cau Ferrat. La restauració interior del Cau Ferrat –vitralls medievals i modernistes, rajoles de ceràmica, paviments, arrambadors, parets i sòls– ha quedat pràcticament enllestida en els darrers mesos, així com la seva protecció integral amb els nous tancaments per assolir l’equilibri climàtic de l’interior i la preservació de l’impacte de la llum en les obres d’art.
Projecte museogràfic El programa del 2013 dels museus incideix en la implantació del projecte museogràfic centrat en les col.leccions i les obres d’art. El museogràfic –elaborat per l’actual direcció simultàniament amb el desenvolupament de les obres– potencia el Cau Ferrat com a Temple del Modernisme, amb un nou discurs interpretatiu que integra les arts (arquitectura, literatura, música) i que singularitza els circuits.
En aquest sentit, el projecte museogràfic ha contemplat la conservació del patrimoni arquitectònic i una recuperació de l’esperit que caracteritzava el Cau Ferrat en el moment de la seva inauguració, l’any 1933, com a museu que reunia la importantíssima col·lecció de Santiago Rusiñol, una de les col·leccions fins llavors privades més valuoses artísticament de Catalunya i d’Europa. El nou discurs museogràfic i explicatiu afavorirà, al mateix temps, una dimensió de major relleu i protagonisme del museu en el panorama artístic i patrimonial del país. La directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, ha subratllat que “cal explicar de cap i de nou què és el Cau Ferrat des de la disposició física intacta de les obres que conté, i des de la perspectiva del segle XXI. El Cau és el temple del Modernisme no només perquè així va ser definit durant la darrera dècada del segle XIX sinó perquè el seu esperit respon totalment al que el Modernisme defineix i practica com l’art total, integrant tota la creativitat que l’esperit modernista genera: arts plàstiques, art popular, arquitectura, arqueologia, literatura, música i el mateix concepte de col·leccionisme. El repte és explicar tot això conservant la disposició de les obres tal com ha estat sempre, perquè és també la manera de mostrar la col·lecció el que fa visible la idea d’art total”.
Projecció de les col·leccions Les línies de treball aprovades pel Consell General del Consorci la setmana passada també apleguen altres iniciatives que reforcen el paper de les col·leccions dels museus de Sitges: una nova definició de les col·leccions del Museu Romàntic i l’aplicació de polítiques de conservació preventiva i de dotació de noves instal.lacions funcionals i de manteniment; la catalogació i nova disposició de la col·lecció de nines de Lola Anglada dedicant també un espai interpretatiu a aquesta entranyable artista a la segona planta del museu; l’assoliment d’una nova ubicació per a la Col·lecció de Marineria d’Emerencià Roig i Raventós; la implementació de codis QR i altres aplicacions tecnològiques a les obres dels museus; la continuïtat en els treballs de catalogació informatitzada per fer accessible universalment el contingut i els catàlegs dels museus a través de la pàgina web; i l’elaboració d’un pla de restauració del Palau Maricel, emmarcat en la política de conservació i restauració dels museus per a atorgar-li una més gran activitat cultural, museogràfica i de difusió de les col.leccions artístiques. El pla de cooperació, els Museus de Sitges incrementaran la seva participació en xarxes de museus institucionals, com la Xarxa de Museus Locals, i temàtiques, com la futura Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, en la que han participat com a museus fundacionals.
Activitats culturals El programa de treball del 2013 marca la continuïtat i el reforçament de la política d’activitats culturals iniciada per Museus de Sitges l’any passat i que aquest exercici ha pres major relleu. Aquesta plantejament situa els museus com a generadors i receptors d’activitats culturals de diferent signe: exposicions, jornades professionals, concerts, recitals poètics o presentacions de llibres, entre d’altres manifestacions. Per fer-ho possible, els Museus de Sitges mantindran i incrementaran les línies de col·laboració amb altres museus, entitats culturals, empreses i altres organitzacions ja experimentades en l’últim any.
La Diputació amplia el pressupost Els museus de Sitges constitueixen una prioritat per a la Diputació de Barcelona. Així es posa de manifest en l’increment pressupostari que, tot i la crisi i la recessió, obtingut enguany el Consorci del Patrimoni de Sitges. La Diputació ha aprovat, a més de la seva aportació ordinària, una partida extraordinària de 325.000 euros per a aquest 2013. El pressupost total del Consorci és aquest 2013 d’1,57 milions d’euros, enfront els 1,35 de l’any passat. L’Ajuntament ha estabilitzat la seva aportació.
L’aportació extraordinària de la Diputació està destinada a atendre la implantació del projecte museogràfic i l’obertura i funcionament del Cau Ferrat per a enguany.
Criteris de conservació Les línies de treball del Consorci per a aquest 2013 tenen com a eix central la reobertura del Cau Ferrat reformat, sota els criteris de conservació arquitectònica i patrimonial aprovats per l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona i que corregien el projecte inicial amb l’eliminació de la passera arran de mar que modificava la façana marítima; redisseny de les obertures de Can Rocamora; supressió de la tarima que alterava els nivells de terra del Cau Ferrat. La restauració interior del Cau Ferrat –vitralls medievals i modernistes, rajoles de ceràmica, paviments, arrambadors, parets i sòls– ha quedat pràcticament enllestida en els darrers mesos, així com la seva protecció integral amb els nous tancaments per assolir l’equilibri climàtic de l’interior i la preservació de l’impacte de la llum en les obres d’art.
Projecte museogràfic El programa del 2013 dels museus incideix en la implantació del projecte museogràfic centrat en les col.leccions i les obres d’art. El museogràfic –elaborat per l’actual direcció simultàniament amb el desenvolupament de les obres– potencia el Cau Ferrat com a Temple del Modernisme, amb un nou discurs interpretatiu que integra les arts (arquitectura, literatura, música) i que singularitza els circuits.
En aquest sentit, el projecte museogràfic ha contemplat la conservació del patrimoni arquitectònic i una recuperació de l’esperit que caracteritzava el Cau Ferrat en el moment de la seva inauguració, l’any 1933, com a museu que reunia la importantíssima col·lecció de Santiago Rusiñol, una de les col·leccions fins llavors privades més valuoses artísticament de Catalunya i d’Europa. El nou discurs museogràfic i explicatiu afavorirà, al mateix temps, una dimensió de major relleu i protagonisme del museu en el panorama artístic i patrimonial del país. La directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, ha subratllat que “cal explicar de cap i de nou què és el Cau Ferrat des de la disposició física intacta de les obres que conté, i des de la perspectiva del segle XXI. El Cau és el temple del Modernisme no només perquè així va ser definit durant la darrera dècada del segle XIX sinó perquè el seu esperit respon totalment al que el Modernisme defineix i practica com l’art total, integrant tota la creativitat que l’esperit modernista genera: arts plàstiques, art popular, arquitectura, arqueologia, literatura, música i el mateix concepte de col·leccionisme. El repte és explicar tot això conservant la disposició de les obres tal com ha estat sempre, perquè és també la manera de mostrar la col·lecció el que fa visible la idea d’art total”.
Projecció de les col·leccions Les línies de treball aprovades pel Consell General del Consorci la setmana passada també apleguen altres iniciatives que reforcen el paper de les col·leccions dels museus de Sitges: una nova definició de les col·leccions del Museu Romàntic i l’aplicació de polítiques de conservació preventiva i de dotació de noves instal.lacions funcionals i de manteniment; la catalogació i nova disposició de la col·lecció de nines de Lola Anglada dedicant també un espai interpretatiu a aquesta entranyable artista a la segona planta del museu; l’assoliment d’una nova ubicació per a la Col·lecció de Marineria d’Emerencià Roig i Raventós; la implementació de codis QR i altres aplicacions tecnològiques a les obres dels museus; la continuïtat en els treballs de catalogació informatitzada per fer accessible universalment el contingut i els catàlegs dels museus a través de la pàgina web; i l’elaboració d’un pla de restauració del Palau Maricel, emmarcat en la política de conservació i restauració dels museus per a atorgar-li una més gran activitat cultural, museogràfica i de difusió de les col.leccions artístiques. El pla de cooperació, els Museus de Sitges incrementaran la seva participació en xarxes de museus institucionals, com la Xarxa de Museus Locals, i temàtiques, com la futura Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, en la que han participat com a museus fundacionals.
Activitats culturals El programa de treball del 2013 marca la continuïtat i el reforçament de la política d’activitats culturals iniciada per Museus de Sitges l’any passat i que aquest exercici ha pres major relleu. Aquesta plantejament situa els museus com a generadors i receptors d’activitats culturals de diferent signe: exposicions, jornades professionals, concerts, recitals poètics o presentacions de llibres, entre d’altres manifestacions. Per fer-ho possible, els Museus de Sitges mantindran i incrementaran les línies de col·laboració amb altres museus, entitats culturals, empreses i altres organitzacions ja experimentades en l’últim any.
La Diputació amplia el pressupost Els museus de Sitges constitueixen una prioritat per a la Diputació de Barcelona. Així es posa de manifest en l’increment pressupostari que, tot i la crisi i la recessió, obtingut enguany el Consorci del Patrimoni de Sitges. La Diputació ha aprovat, a més de la seva aportació ordinària, una partida extraordinària de 325.000 euros per a aquest 2013. El pressupost total del Consorci és aquest 2013 d’1,57 milions d’euros, enfront els 1,35 de l’any passat. L’Ajuntament ha estabilitzat la seva aportació.
L’aportació extraordinària de la Diputació està destinada a atendre la implantació del projecte museogràfic i l’obertura i funcionament del Cau Ferrat per a enguany.