Ciència i poesia de l’art cinètic

El passat dijous 18 de juliol, la Fundació Stämpfli va acollir la conferència “Ciència im poesia de l’art cinètic: velocitat, potència, turbulència i caos”, que va pronunciar el reconegut físic i poeta David Jou i Mirabent. La xerrada –emmarcada en el programa del Sitgestiu Cultural 2013– va constituir un interessant recorregut per la història paral·lela de la ciència i l’art en moviment, i va desembocar en Cinetik !, la mostra que la Fundació exhibeix a les seves instal·lacions i que presenta l’obra de tretze artistes representatius d’aquest corrent. A continuaciò, reproduïm un resum elaborat pel mateix David Jou.  
Com a activitat complementària a l’exposició Cinètik ! de la Fundació Stämpfli, em va semblar oportú donar una conferència sobre ciència i poesia de l’art cinètic, per a posar de manifest el doble paper que juga la ciència en aquest art, proporcionant mitjans tècnics per dur-lo a terme i contribuint al seu marc conceptual.  
La relació entre llum i moviment en l’art pot ser considerada des de quatre perspectives: la natura, la tecnologia, la ciència i la filosofia. En la natura, els jocs de llum produïts pel moviment dels núvols o de les ones són una font de sorpresa: ens parlen del sagrat, del misteri, de la revelació –pensem en el primer capítol de Gènesi, o en les idees neoplatòniques de la llum com a base divina de la realitat–. En la tecnologia, el cinema, o les experiències del tren, el cotxe i l’avió van suscitar, cap a 1913, diverses vessants del futurisme, amb una exaltació del moviment en escultura i pintura: els conceptes són, en aquest camp, la velocitat, la força, la potència, la turbulència. Aquesta serà la fase que entre els anys 1910 i 1930 estimularà un art cinètic en artistes com Boccioni, Balla, Duchamp, Delaunay, Rodchenko i Calder.  
En els anys 1950 s’entra en una nova fase de l’art cinètic. L’interès és més subtil, se centra més en els jocs òptics de diverses formes i en posar de manifest la inestabilitat de la realitat de fons, no tan sols la dels cotxes trens i avions, sinó també la de la realitat del món físic, econòmic, sociològic i polític: els conceptes clau són la vibració, la interferència, la distorsió, la permutació. La filosofia, finalment, no és aliena a aquestes experimentacions: els conceptes són la relació entre instant i moviment, la naturalesa del temps i de la percepció, i què és el coneixement. Noms rellevants, per limitar-nos a uns pocs, podrien ser Schöffer, Vasarely, Munari, Boriani, Varisco, Turrell, i, de forma especial, els autors representats en l’exposició de Sitges: Tomasello, Soto, Duarte, Sobrino, Boto, Vardanega, Cruz-Díez, Asís, García-Rossi, Crespin i Stämpfli.  
Les bases físiques inspiradores d’aquest art són la mecànica i la informàtica (moviment), l’òptica (llum), i la neurofisiologia (percepció). Motors, vibracions, rotacions, fractals, atractors estranys, flaixos, colors, interferències, reflexions, làsers, hologrames, exaltació, sorpresa… En un futur proper s’explorarà, indubtablement, les noves aportacions de l’optogenètica en l’estudi del cervell: xarxes neuronals esdevingudes lluminoses i pampalluguejant segons la seva activitat sensorial o cognoscitiva concreta.  
Alguns dels recursos esmentats són il·lustrats plenament en les obres exposades a Sitges: obres formades per la superposició de dos nivells separats de xarxes o reixes que interfereixen entre elles i que obren una gran diversitat de formes a cada moviment de l’espectador; obres que comporten el seu propi dinamisme de llums i de formes variables; o escultures que exhibeixen mitjançant el seu buit o el seu reflex una multiplicitat. Convé que l’espectador dediqui una breu estona a fullejar els diversos catàlegs. Si ho fa, veurà com cada obra exposada és la punta d’un iceberg d’una vida d’exploració artística, vides que s’entrellacen en aquesta exposició singular estimulant-nos i invitant-nos a considerar la inestabilitat de la realitat, tema plenament vigent en l’economia, la política i l’espiritualitat del temps que estem vivint.  
David Jou i Mirabent